Els dinars del club*samfaina
OFF-SAMFAINA AFTER CALÇOTADA (37)
“Mentre crema Roma ens fotrem un conill amb samfaina”: aquest és el mood. L’abús de l’ús irònic de l’anglès és un running joke. Diem off-samfaina perquè sortim de la regla de l’últim dissabte. L’últim diumenge hi va haver la calçotada del Casal i no volíem provocar “fatiga social” entre els membres del club*samfaina. Diem after calçotada perquè hem fet coses amb calçots després de la calçotada reglamentària.
Que la trumpada que han rebut les borses del món aquesta setmana havia d’interessar els comensals es podia esperar. Entre els nostres membres “invertits” predomina el perfil tranquil, de llarg termini, aliè als pànics momentanis. Hem constatat que el bitcoin ha quedat al marge de la massacre. S’havia dit que “correlaciona amb la borsa”. S’ha demostrat que no.
Avui, per cert ha vingut un samfaina nou. És un perfil tècnic (software). Viu en parella, mixta. És un cervell que es va fugar de Barcelona a Londres, la idea era “un parell d’anys a veure què tal”, però ai, va conèixer una txeca. De tot això fa quinze anys. El club*samfaina atreu gent interessant.
“Calçot de pis”, el concepte
El “calçot de pis” és el que et fas a casa al forn. Et perds el ritual i la graella, te’l menges amb forquilla i ganivet. No menges carbó, no t’embrutes els dits, no n’has de llençar la meitat. Però és un calçot. Abans has tastat la crema de calçot.
La crema de calçot se sosté en un brou que es fa amb la part verda del calçot i julivert. En aquest brou hi afegireu patata rostida, romesco i la part blanca del calçot, tallada en rodanxes i ofegada en oli. Tot això es trinxa amb la batedora, i després ho podeu colar o no (nosaltres no ho colem). Per donar-li una mica de rock and roll hi afegim crostonets de pa fregit amb pimentó fumat i vinagre i fulla de menta fresca.
Eda mame a la catalana, amanida escalivada
Que les faves poden ser eda mame asiàtic, la botifarra negra pot ser jelito txec i la cansalada pot ser pancetta italiana és igual. Això s’acompanya amb l’amanida d’escalivada, que és un clàssic dels dinars del club*samfaina
.
La conversa flueix entre l’amanida d’escalivada, l’eda mame a la catalana i la crema de calçots, fins que arriba el conill amb samfaina.
El conill a Txèquia és apreciat, però no el podeu donar per descomptat, perquè el vostre carnisser de referència només tindrà bou-porc-pollastre. El conill arriba en dies concrets, heu de parlar amb el vostre carnisser.
De postres, de punt dolç final, hem fet gelat de stracciatella, maduixes de Grècia, ara que ja és primavera, i les clàssiques galetones de gingebre. Vi: blanc xilè i negre italià.
_____
Si ets català i vius a Praga o Txèquia i trobes a faltar menjar “normal” et pots fer soci del Casal Catalanotxec i venir als dinars del club*samfaina. Et pots afegir al club*samfaina a través del WhatsApp del Casal Catalanotxec. Són el seu braç gastroesnob. Es reuneixen en una casa particular, cuinen amb alguna pretensió de seriositat i es troben per dinar l’últim dissabte del mes, o bé qualsevol altre dissabte, si així s’acorda, en un off-samfaina. Es menja en una casa particular però no s’hi porta res de menjar o beure, solament una contribució a les despeses. Això allibera els comensals d’aquella sensació tan de la respectabilitat petitburgesa d’haver de retornar res i dir “la pròxima a casa nostra”. També allibera de reciprocar qui no pot, perquè no té lloc ni plats, que al cap i a la fi a Praga tots som població d’al·luvió i molta gent hi està de pas. Podeu veure aquí de què va. La |REVISTA|KAMPA| és l’orgullós mediální partner de la idea. Publiquem íntegrament la nota de premsa que els samfaines ens envien després de cada dinar. Aquí, el dinar de març.