Paella i optimisme, que és primavera

Els dinars del club*samfaina (47)

Per circumstàncies que no venen al cas hem hagut de canviar el programa i improvisar, i quan s’improvisa s’acaba en la paella –sempre es torna a la paella, el plat-sol que ens il·lumina des dels estius de la infantesa, i ve de gust ara que ja és primavera a Praga i ve el bon temps. Abans els entrants: musclos a la marinera, amanida bàsica de tomàquet, ceba de (color de la de) Figueres i olives kalamata, i salmorejo amb coses. Els vins blancs i secs, Veltlínské Zelené i Rulandské Šedé , i la cervesa Pilsner Urquell, o sigui els estàndards txecs.

Els musclos a la marinera es comencen obrint-los amb vi blanc i llorer. Vigileu-los i quan es comencin a obrir els treieu de l’olla i els treieu la meitat buida de la closca. Sí, us cremareu, però si reben massa calor minven i s’enxicleten. El brou que fa el vi i l’aigua dels musclos conserveu-lo. Mentrestant, trinxeu ceba i sofregiu-la, feu una picada d’all i julivert i afegiu-la a la ceba, afegiu pimentó i polpa de tomàquet, una cullerada de farina, i el brou del vi i l’aigua dels musclos. Xup-xup, trinxar amb la batedora, filtrar-ho amb el xinès, escalfar els musclos amb la salsa.

El salmorejo és un meravellós invent andalús per a l’estació càlida de l’any. Heu de trinxar el tomàquet i colar-lo amb al xinès, i afegir-li oli i un toc de vinagre suau (el residu, la polpa que no es cola, l’aprofitareu al sofregit de l’arròs). Hi ha receptes que afegeixen pa ratllat, però no cal. El salmorejo sol seria una beguda, però hi afegim coses sòlides i ho convertim en una sopa freda. Avui pebrot i tomàquet escalivat, més olives kalamata, ous bullits, sardines, tonyina i gambes de supermercat, d’aquestes que venen pelades en safates. Podria ser molt més, però ho hem deixat aquí. Tot això se serveix separadament, i cada comensal es posa el que vol, com vol, primer el sòlid, després el tomàquet.

L’amanida pot ser molt simple: el tomàquet tallat fi, les olives kalamata i talls fins de ceba (del color de la) de Figueres, oli, vinagre suau (poma, vi blanc). El tomàquet per a tot el dinar (set persones, tres quilos) és txec: el canvi climàtic té conseqüències positives inesperades, com és que a Txèquia, en plena Europa Central, ara hi ha tomàquet autòcton estupend, cosa que no passava fa deu anys. La gran distribució alimentària ja ho ha vist, i ha creat una marca pròpia, “Rajčeska”. És un joc de paraules, amb “ráj”, que vol dir paradís, i el nom del país “Česko”. En txec el tomàquet 🍅 es diu “rajčata”, que és la versió popular i oral de la denominació històrica, “rajské jablko”, o sigui “poma del paradís” (en el dialecte vienès també es diu “Paradeiser”).

En la paella també hem experimentat amb els ingredients realment disponibles. Hem fet servir la gamba llagostinera fresca que trobem a Praga, més unes safates congelades de “Sea Food” del Lidl, on l’ingredient probablement està una mica massa trossejat pel que convé amb la paella, tot i que segurament és òptim per exemple per a l’arròs caldós. Els assistents, que sempre tenen la millor predisposició i voluntat, no entren en aquests tecnicismes. Ara canviem de tema: hem tingut un amic de la casa, l’antropòleg italià Alessandro Testa, cantant Roger Mas.

Ha tornat de ser visiting professor a Califòrnia. Parla català perquè ha estudiat els catalans, la tribu, i tenir-lo a dinar en un dinar de catalans et provoca la curiosa sensació de sentir-se objecte d’estudi (!), però ens ha obsequiat amb un cover abreujat de Roger Mas i els seus Goigs de la Mare de Déu del Claustre de Solsona, i després, atenció, dels Segadors (!!), una peça de la qual admira la qualitat d’himne, des del punt de vista estrictament musicològic.

Després ha agafat la guitarra la Patrícia, una visiting tieta catalanoargentinoamericana, concretament de Texas, i ha cantat Imagine. La sociologia dels dinars del club*samfaina està oberta a improvistos, improvisacions i sorpreses.

Falten les postres. Sempre són una nota lleugera amb gelat i/o fruita. Els cosins germans italians no ens fallaran mai, perquè en gastronomia ho fan tot bé i sempre tenen raó, de manera que hem trobat un “Mascarpone a espresso gelato” acompanyat amb “Cantuccini”, que per entendre’ns són carquinyolis, tot de les botigues de Gran Moravia.

____
Si ets català i vius a Praga o Txèquia i trobes a faltar menjar “normal” fes-te soci del Casal Catalanotxec i vine als dinars del club*samfaina, que són el seu braç gastroesnob. T’hi pots afegir a través del WhatsApp del Casal Catalanotxec. Es reuneixen en una casa particular l’últim dissabte del mes, o no, si així s’acorda. No s’hi porta res, solament una contribució a les despeses. Això allibera els comensals d’aquella sensació tan de la respectabilitat petitburgesa d’haver de dir “la pròxima a casa nostra”. També allibera de reciprocar qui no pot, perquè no té mitjans, que al cap i a la fi a Praga tots som població d’al·luvió i molta gent hi està de pas. Podeu veure aquí de què va. La |REVISTA|KAMPA| és mediální partner. Publiquem íntegrament cada nota de premsa que envien. Aquí, el dinar d’abril.