Introducció a la llengua txeca
Vols estudiar txec? Hem fet una pista d’aterratge a l’idioma. Una sèrie d’articles que et situaran en el que és l’idioma txec a partir de l’idioma català. La intenció, si tot va bé, és que comencis a estudiar txec amb més bon peu. O sigui, uns exercicis d’escalfament. La sèrie parteix d’una comparació dels dos idiomes a càrrec del professor Vicent Beltran Calvo, de la Universitat d’Alacant.
Per començar el txec és un idioma eslau. Tot i l’aparent dificultat per qui comença, té moltes paraules que s’escriuen i es llegeixen bé i no costen d’entendre.
Hem contat tretze diferències, coses que hi ha en txec i en català no:
1. el gènere neutre,
2. vocals llargues i curtes, i
3.”r” i “l” dins de la síl·laba (aquí);
4. l’absència d’articles,
5. consonants que canvien no solament de lletra com en català (pluja, pluges) sinó també de so,
6. noms que canvien de forma segons la funció en la frase, quan en català la poma de ‘suc de poma’ i ‘menjar poma’ és la mateixa,
7. l’adjectiu va normalment davant del nom (aquí);
8. en verbs només hi ha de fet passat, present i futur,
9. no és igual fer una cosa en un moment donat que fer-la regularment, i es marca amb partícules lexicals que modifiquen el verb, com quan en català diem “REcolocar”,
10. en verbs de moviment la diferència entre moment donat i de forma habitual comporta un canvi de verb (aquí);
11. els verbs compostos són mínims,
12. els pretèrits tenen gènere, “vaig escriure” no es diu igual si s’és home o dona,
13. els numerals tenen variacions de l’1 al 5 (aquí).
Vam repassar el caràcter fonètic del txec, fins a quin punt s’escriu com es pronuncia; vam veure diferències entre els possessius i els reflexius; vam veure que l’hora en català i en txec es diu igual, amb la mateixa lògica, i vam veure que els cultismes es formen igual i que hi ha correspondències curioses entre “amunt” i “avall” (aquí); finalment, vam comparar els pronoms febles.
Esperem que us sigui útil!