Els dinars del club*samfaina (17)
Amichs, la samfaina de maig ha estat històrica. Marca un punt d’inflexió. Hem estat onze a dinar, tot i que estàvem a punt pels dotze. Ens ha fallat un despistat que es pensava que sopàvem, quan som gent d’ordre que dina i aprofita la resta del dia. També ha estat la primera vegada que algú cuina a casa d’algú altre. El club*samfaina és això, cuina cooperativa.
Què hem dinat? D’entrants, coca de recapte a partir de base pizza del Lidl i olivada. Una mica de pernil portat per visites. No calia, però no ho sabien, i quan algú porta alguna cosa doncs per què no. Un altre entrant eren daus de bull amb ceps de la insigne cansaladeria La Perla de La Garriga.
Com es possible que això acabi a Praga? Us preguntareu. Pel tràfic que hi ha a les maletes dels expatriats. Encara un altre entrant ha estat l’amanida amb userda germinada i mozzarella.
El primer ha estat una crema de pastanaga amb ceba caramelitzada. Una crema de pastanaga és humil. Tot el que demana és bullir la pastanaga, en qualitat bio i localíssima. Amb poca aigua, perquè la pastanaga ja és sobretot aigua. Ara bé, caramelitzar ceba com deu mana ja és un altra cosa. És un acte d’amor. Vol dir posar-s’hi dos o tres dies abans. A més tenia un ingredient secret que no direm aquí per provocar FOMO, però que els assistents van acabar sabent.
De segon, arròs amb calamars i bulb de fonoll. El calamar va aguantar el sabor marí que ens encanta. La base de «Peaella Rice» del Marks and Spencer, el bulb de fonoll, el pebrot, el safrà, la picada de fonoll i el toc d’all, tot bé. Ara bé, el brou, un producte txec a base de peix de riu, no va estar a l’altura de l’exigència dels paladars mediterranis. Ens alegra que el públic txec descobreixi el brou i el misteri de la transubstanciació, i que surtin empreses locals fent productes locals atractius com brou de peix de riu. Però no és el mateix.
El postre va ser una crema freda de llimona i cafè amb una magdaleneta de llimona amb xocolata negra. El beure vi blanc austríac, te verd fred amb llimona, aigua de l’aixeta.
__
Us podeu afegir al club*samfaina a través del WhatsApp del Casal Catalanotxec o escrivint a l’editor d’aquesta revista, l’adreça la trobareu al menú sota “qui”. Els samfaines són el braç gastroesnob del Casal Catalanotxec. Es reuneixen l’últim dissabte del mes en una casa particular, cuinen amb alguna pretensió de seriositat i no s’hi porta res de menjar o beure, solament una contribució a les despeses. Això allibera els comensals d’aquella sensació tan de la respectabilitat petitburgesa d’haver de retornar res i dir “la pròxima a casa nostra”. Aquí no cal. Podeu veure aquí de què va. La |REVISTA|KAMPA| és l’orgullós mediální partner de la idea. Publiquem íntegrament la nota de premsa que els samfaines ens envien després de cada dinar. Aquí la de maig.