Es diu Daniel Kotula i és agent de la propietat immobiliària a Praga. Si sabeu txec i us interessa Praga, els vídeos del seu canal de You Tube es poden interessar, perquè a més de les coses de l’ofici, ofereix molta informació tant històrica de certs barris com de projectes urbanístics previstos, fins al punt que els vídeos es poden seguir per sí mateixos. Ho fa amb entusiasme i energia positiva per donar i vendre.
Categoria: cultura
27 de maig, dia de l’antifeixisme txec
El 27 de maig és una dia assenyalat del santoral laic txec, l’aniversari de l’atemptat al líder nazi Heydrich. Ja n’hem parlat, en un article de Michal Brabec.
L’episodi inspira la novel·la de Laurent Binet HHhH, publicada en català per edicions del 1984.
L’hora, amunt i avall i els cultismes
Com començar en txec des del català (9)
Avui tenim un paquet de tres parts petites i fàcils, i una torna. En primer lloc, l’hora es diu igual en txec i en català, pensant en l’hora següent a l’última hora en punt. A la mitja hora es diu l’ordinal de l’hora següent: en txec es diu “són dos quarts de la segona, tercera (hora)”, etc.
| quina hora és / kolik je hodin? | |
| 02:15/14:15 | és un quart de tres / je čtvrt na tři (ha passat un quart d’hora de les tres) |
| o1:30/13:30 | són dos quarts de dues / je půl druhé (en txec es van dient ordinals: segona, tercera hora, etc.) |
| 1:45/13:45 | són tres quarts de dues / jsou tři čtvrtě na dvě |
Grandhotel (2006)
Cinema txec després de 1989 (4)
Tercera pel·lícula del director David Ondříček (1969), amb un guió de Jaroslav Rudiš (1972), l’autor de la novel·la. El director és fill de Miroslav Ondříček, el llegendari càmera de Miloš Forman.
Liberec és la gran ciutat del nord de Txèquia, tocant a les muntanyes que separen el país d’Alemanya i Polònia. La icona de la ciutat és el Ještěd, un edifici singular construït a la muntanya entre 1966 i 1973, que és com un enorme embut capgirat, a la base té un hotel i el coll és una torre de comunicacions.
La pel·lícula Grandhotel passa en aquest hotel de muntanya. Fleischman, el protagonista, és el manetes que ho arregla tot, el generalista de manteniment. El Patko i l’Ílja treballen de cambrers, són parella, però l’Ílja no està satisfeta i parla amb el Fleischman, que és un home tímid. Això no agrada el Patko, i és la situació que mou la història endavant.
mésReflexius i possessius
Com començar amb el txec des del català (8)
(Reprenem aquesta sèrie d’introducció a la llengua txeca des de la catalana. La intenció és fer un pre-curs, o una pista d’aterratge a l’idioma. Va dirigit a qui ja ha pres la decisió de començar a estudiar txec, abans de la primera lliçó.)
En txec el verb reflexiu manté el pronom en totes les persones (se), mentre que en català es modifica segons la persona.
| reflexius | |
| jmenuji se | em dic |
| jmenuješ se | et dius |
| jmenuje se | es diu |
| jmenujeme se | ens diem |
| jmenujete se | us dieu |
| jmenují se | es diuen |
En canvi, hi ha casos on el txec canvia els possessius, mentre que el català els manté iguals.
| possessius | |
| llegeix el meu llibre | čte mou knihu |
| llegeixo el meu llibre | čtu svou knihu |
La diferència del possessiu txec ve de si el subjecte i el posseïdor de la cosa són el mateix. Jo puc llegir el meu llibre, i pot ser “meu” perquè l’he escrit jo i/o és un objecte de la meva propietat. També pot funcionar en les altres persones. Ell pot llegir el meu llibre, i direm “meu” perquè l’he escrit jo i/o li he deixat. En canvi en txec aquests dos possessius són diferents.
Vicent Beltran Calvo és professor dels Estudis de Filologia de la Universitat d’Alacant i és autor de la comparació del txec i el català darrere d’aquesta sèrie d’articles.
Voluntariat per la llengua a / des de Txèquia
Com ajudar els estudiants txecs de català
El Consorci per la Normalització Lingüística busca voluntaris per formar parelles lingüístiques virtuals, i han contactat el Casal perquè us fem arribar la seva proposta.
Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa de pràctica del català a través de la conversa. Es creen parelles lingüístiques: es posa en contacte una persona que parla català bé (“Voluntari”) amb un altra que l’estudia i vol adquirir fluïdesa (“Aprenent”).
El programa va néixer el 2003 i hi han passat més de 150 mil parelles. L’organitza la Generalitat a través de la Direcció General de Política Lingüística i el Consorci per la Normalització Lingüística.
Té el reconeixement de la Unió Europea i l’han adoptat a l’Aran, Perpinyà, Andorra, el País Valencià, les Illes Balears i, també, a Bolzano (Itàlia), Flandes (Bèlgica).
Era una activitat presencial. La modalitat virtual va arribar el 2017, a través de la videotrucada. La pandèmia ha afavorit aquesta opció, que ara està oberta a tots els expatriats catalans del món.
Ara es pot fer des de Txèquia. Els residents catalans podeu ajudar no solament estudiants txecs de català, sinó de tot el món.
Com participar a la modalitat virtual
Està a obert a qualsevol major d’edat amb coneixements bàsics d’Internet, que es comprometi una hora a la setmana, durant deu setmanes, a conversar en català de manera virtual.
Apuntar-s’hi és fàcil. S’ha d’emplenar la fitxa d’inscripció i triar la modalitat virtual a https://www.vxl.cat/participa-hi.
mésUna nova joia funcionalista recuperada
Praga guanya una nova catedral del funcionalisme, precisament molt a prop del Veletržní Palác. És l’Edifici de les Empreses Elèctriques (Budova Elektrických podniků), construït entre 1927 i 1935. Una rehabilitació excel·lent dona més de 30 mil metres quadrats d’oficines i botigues, i terrasses amb vistes. És un moment icònic del procés de fer de Holešovice un nou Karlín, a partir de la sinergia de la inversió privada i la política pública, i amb l’apreciació conseqüent de la propietat immobiliària. És alhora una aposta per al món de després de la pandèmia: quan es diu que el teletreball ha vingut per a quedar-se es recupera un edifici espectacular que va en direcció contrària. És un testimoni d’una altra època, té una grandesa i una generositat amb l’espai i els materials, com no es tornaria a veure, i forma part d’un dels actius més importants de Txèquia com a país, que és intangible, i que és la nostàlgia de la Primera República.
relacionat
Per Sant Jordi, Maria Barbal
Dins dels actes de Sant Jordi les delegacions del Govern de Catalunya a l’exterior proposen una conversa entre l’escriptora Maria Barbal, guardonada amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2021, i els seus traductors a l’italià, l’eslovè, l’anglès, el serbi, l’hongarès, l’occità, el castellà, el portuguès i el neerlandès. Els conferenciants parlaran sobre el procés de traducció de les obres, així com la situació de la literatura i la cultura catalana als països en qüestió. Moderarà el debat: Izaskun Arretxe, Directora de l’Àrea de Literatura de l’Institut Ramon Llull.
Quan: dimarts 20 d’abril a les sis de la tarda
Què: conversa amb Maria Barbal
Sant Jordi, festa de la cultura catalana
La delegació de la Generalitat a Viena promou una celebració de Sant Jordi en dues parts, una centrada en la poesia de tres dones (vídeo), Maria Cabrera, Laia Malo i Mireia Calafell, presentades per Josep Pedrals. La segona part es basa en la creació de dones en arts aplicades a Viena.
Kolya (1996)
Cinema txec després de 1989 (3)
Kolya no pot faltar en una revisió del cinema txec després de 1989 perquè va guanyar l’Oscar a la millor pel·lícula estrangera. Va ser una de les col·laboracions de Jan Svěrák i el seu pare Zdeněk, que va escriure el guió i va ser el protagonista. És un bon exemple de com un història ultralocal, que serà entesa d’una manera específica al lloc d’on surt, també pot connectar amb el públic universal, que es perdrà el rerefons però apreciarà l’autenticitat.
L’acció comença el 1988 poc abans del canvi de règim. Un músic, el violoncel·lista František Louka, viu apartat de la seva posició de virtuós a la filharmònica perquè el règim comunista el manté castigat. Es guanya la vida com pot tocant a funerals i es dedica a anar darrere les dones.
més