Diumenge 13 a les cinc de la tarda, hora catalana/europea, “Xocolata i Contes”, un acte d’animació infantil promogut per la FIEC i Casals en Xarxa. La convocatòria acaba a Catalunya després de passar per Vancouver, Mèxic, Equador i Argentina. El crèdit sembla que ha d’anar als casals americans.
El 1o de desembre a les 18:00 per Zoom la Delegació de la Generalitat a Viena organitza un webinar per parlar de mobilitat entre Europa Central i Catalunya de cara al Nadal.
Els subscriptors ja han rebut la newsletter de desembre, si la vols rebre al correu t’hi has de subscriure.
|REVISTA|KAMPA| NEWSLETTER DESEMBRE
Hola! Continuem i quin remei, hem de fer variacions sobre la mateixa pandèmia.
Com deveu saber els números txecs sembla que ha millorat una mica la segona meitat de novembre, dilluns l’ensenyament primari va obrir i dijous, el dia 3 quan rebeu això, reobren els bars i les botigues non-food. A veure.
Dues coses que han passat ara en el moment de tancar aquest text ens il·lustren la dificultat del que podem fer des d’una iniciativa com la Revista Kampa.
Ho sabrem aviat. Mentrestant hem creat una pàgina fixa amb webs rellevants sobre la Covid. https://www.revistakampa.eu/covid/ Si creieu que hi falta alguna cosa ho dieu.
L’última sessió (30 nov.) va tractar del menjar, el gran tema. Si els recursos per a nens són abundants, els recursos sobre nens i menjar són encara més abundants i a la Joana i la Clara se’ls gira feina. Però a mesura que passen les setmanes van consolidant un esquema ric d’activitats. Primer les endevinalles, per fer pensar i parlar. Després arriba un conte, aquesta vegada sobre el gust de la lluna. Les cançons no poden faltar. Albert Batlle és un noi d’ara capaç de posar-se a cantar a nens i nenes i d’encarar reptes com, atenció, fer-los descobrir els beneficis de la verdura i el peix. Una altra cançó està treta d’una gran sèrie molt enyorada, la dels fesolets, de les Tres Bessones, amb la lletra en subtítols: karaoke!
El Daniel té 27 anys, viu a Praga, parla espanyol i arregla tot el que tingui a veure amb aigua, electricitat i mecànica. És el Handyman de Praga al FB. Amb 15 anys desmuntava la primera moto i aprenia dels mecànics de la flota de vehicles de l’empresa constructora del seu pare, un senyor de Pilsen instal·lat a Colòmbia. D’ell li ve el cognom Kozák i l’aspecte centreuropeu. La mare, colombiana, és l’altra part. Començant tan aviat a les obres el Daniel va aprendre a posar tuberies i cables. Van seguir estudis d’enginyeria civil, que vol dir infraestructures, que va haver d’abandonar, i després va anar a Europa, a la terra del pare. Ara pensa en acabar si pot ser els estudis. Mentrestant és un enginyer mecànic, o un mecànic enginyer, amb l’escola d’arromangar-se, embrutar-se les mans i arreglar-ho tot, amb el que es tingui a mà. Qui el necessiti que no dubti.
En la sessió d’avui (23 nov.) hem començat tant si fa bon temps com si no, endevinant quins fenòmens atmosfèrics ens acompanyen. Després ha arribat un altre conte de la bibliotecària Miluška: el conte de la princesa ratolina que es volia casar amb el marit més poderós del mon: s’acaba casant amb el ratolinet que espanta la Clara quan és de veritat.
Cadascú ha dibuixat l’animaló que no li agradaria trobar-se sota el llit (serps, aranyes, hipopotans). Hem continuat fent l’animal amb el seu memory, buscant entre tots periquitos, gatets, tortugues i d’altres companys.
L’hora de la cançó ha arribat amb la Lali be Good, cantant sobre la formigueta negra que tenia una vida i, pobra, l’havien aixafat… han dedicat un pensament o dos a la vida secreta de les formigues, i fins la setmana vinent.
Els ingredients de la cuina txeca són bona carn de porc, vaca, pollastres i ànecs, però també el senglar, el cèrvol i la caça. El peix és de riu, carpes i truites. En la fruita local hi ha una poma petita i molt gustosa, i una varietat de pera verda. A l’estiu hi ha una gran varietat de fruits de bosc. Al final de l’estiu i a la tardor els bolets són molt importants, els txecs són boletaires obsessius. La verdura que creix aquí és la patata, el nap, la remolatxa, la carbassa. Es cuina amb mantega, nata i crema agra i altres lactis, però per alguna raó no hi ha tradició de formatges destacables.
L’aproximació a la gastronomia txeca es reinventa amb la sensibilitat actual a favor de conceptes com el producte de proximitat o la qualitat dels ingredients. Per exemple la producció de sidra a Txèquia ha renascut modernament, i té una lògica òbvia donada l’abundància de la poma.
La visió de l’estranger està molt mediada per una hostaleria amb un servei que molt sovint és millorable. Però hi ha molt per explorar i descobrir. Internet està ple i saturat de receptes i recursos, però el govern txec es gasta els diners del contribuent en una web molt completa, amb l’autobombo i la propaganda que tenen aquestes coses, i també amb receptes i restaurants acreditats.
Ets a Txèquia temporalment, per exemple per un Erasmus. Et pots examinar i obtenir un C1 i C2 oficial de català, que et pot ser útil per a continuar avançant en la vida acadèmica i professional.
Com? A Brno, al grau de català de la Universitat Masaryk. Està tot explicat a la web del Llull. La convocatòria de 2020 de novembre ja ha passat, la pròxima, segons ens informen des del grau de català de Brno, està prevista per a la primavera, entre març i abril, i l’examen seria el mes de maig. A mesura que s’acosti la convocatòria anirem publicant la informació concreta.
La sessió d’avui (16 nov.) ens ha submergit de nou al món de les endevinalles, aquest cop de transports, per anar a parar al conte del Peix irisat. I no podia ser d’altra manera perquè la pista d’aquesta setmana deixada per la bibliotecària Miluška ens indicava en un paper VODA.
Hem nedat amb el peix, que orgullós i presumit no volia compartir les escates de coloraines amb els altres habitants marins, fins que ha après a compartir al final del conte.
I els nostre infants? Compartiu vosaltres amb els vostres germans i germanes? els preguntaven la Joana i la Clara.
