vida – Pàgina 12 – |REVISTA|KAMPA|

Kafe a Hrnky

Cafès i bistros originals de Praga (18)

La localització i l’estètica, això és tot.

Al carrer Nerudova 25, a la zona zero de l’horror turístic, hi ha una joia amagada, una combinació de cafè i taller de ceràmica. Heu d’entrar dins de la casa, baixar per unes escales, i sortiu a un pati interior tranquil, aïllat, amb una estètica antiga, d’estuc i pintura escrostonats als murs centenaris, amb herba, tauletes i cadires i un gran arbre. El que valorareu és la sensació de bombolla, de refugi. Els llocs favorits dels locals al centre de Praga acostumen a ser així, a tenir entrades discretes, amb cartells només en txec. L’oferta gastronòmica és l’habitual d’aquests llocs, senzilla i competent, bona cervesa, la dvanáctka de Plzeň, i malinovka, mores matxucades, aigua amb gas, menta. Després hi ha menjars senzills de bistro, pastisseria, etc., aquí teniu el menú, s’hi pot anar a fer el brunch, amén. L’altra «pota» del model de negoci és la ceràmica, que és totalment independent. A Txèquia hi ha una cultura ancestral de la terrissa, la porcellana, la ceràmica, i aquests és un altre dels llocs a Praga on podeu aprendre a fer i pintar la vostra ceràmica, si us interessa.

Abril: cuina o barbàrie (contra la inflació)

Els dinars del club*samfaina (7)

El club*samfaina és un braç gastronòmic del Casal catalanotxec, en el sentit que l’impulsa un soci del Casal (podeu veure aquí de què va la cosa, però en essència són dinars de pis pagant una contribució de CZK 300 i no portant RES). La |REVISTA|KAMPA| és el mediální partner de la idea. Publiquem íntegrament la nota de premsa que els samfaines ens envien després de cada dinar. Aquí el d’abril.

Som el club*samfaina perquè el nacionalisme (gastronòmic) NO es cura viatjant. Ens reunim per menjar bé i parlar en el nostre idioma de coses amb trellat. Que és cuina o barbàrie ho tenim clar des del primer dia. La magnífica Maria Nicolau acaba de publicar precisament Cuina! O barbàrie, i ho subscrivim punt per punt.

El dinar d’abril l’hem dedicat a la relació entre inflació i gastronomia. Concretament, com es pot treure partit de l’ingredient modest, relativament barat i si pot ser tan local com sigui possible.

Hem començat amb un tambor de risotto de remolatxa amb amanida. La remolatxa és local, barata i fàcilment accessible. La mantega del risotto també és local. La fulla de l’amanida acostuma a ser d’origen italià. Quant a la vinagreta, l’oli d’oliva verge era de l’Empordà, i la mel d’origen txec.

Hem seguit amb un tast de cigrons estofats amb espinacs baby. És difícil de saber d’on ve tot. Però esperem que, mentre no arribi la tercera guerra mundial o la fi del món, la cuina de llegum ens permeti anar fent. El llegum és sagrat.

Hem continuat amb fetge de gall d’indi amb ceba i un toc de mel, tot ingredients locals. En la cuina catalana es faria servir vi ranci. Aquí no hi ha vi ranci. El porto és innecessàriament car. Una cullerada de mel local va bé. L’oli és de girasol, d’origen hongarès, que no està tan lluny.

Al costat del fetge hem servit aletes de pollastre a l’allada, tot local tret de l’oli d’oliva de Jaén. Els txecs estan orgullosíssims dels octans que té l’all txec, i amb raó. Hi hem afegit una cullerada de la mateixa mel txeca que fem servir tota l’estona.

De postres hem servit maduixot andalús amb crema de xocolata. La consistència cremosa (espessa) l’obtindreu fàcilment barrejant la pols de cacau de l’Àfrica occidental que el distribuïdor holandès Albert posa al vostre abast, barrejat amb nata txeca del 30%. En comptes de sucre tenia dàtils del Lidl trinxats, procedents d’Algèria i Tunísia.

Vins: blanc jove de Baviera, negre de Castilla y León. Cafè: Lavazza.

Som el club*samfaina perquè el nacionalisme (gastronòmic) NO es cura viatjant. Ens reunim per menjar bé i parlar el nostre idioma de coses amb trellat. Que és cuina o barbàrie ho tenim clar des del primer dia. Continuarem informant.

Sant Jordi a Praga

El 25 de d’abril vam celebrar Sant Jordi a Praga. L’acte va començar a les cinc de la tarda amb propostes pels menuts, fusionant la sessió de Casalet dels dilluns. Es van acolorir els quatre personatges de la llegenda immortalitzats en punts de llibre. Us podeu baixar la plantilla aquí:

Sant-Jordi_Punts-de-llibre Baixa

Seguidament, entre tots es van repartir els papers per representar el conte. Un parell de dracs, dues princeses, vilatans, rei i reina, el Sant Jordi i un rosa i tot, i els nostres monitors fent de narradors amb traducció simultània al txec per acostar la funció als visitants autòctons. Tots els joves assistents van ser obsequiats amb un llibre de Combel edicions de la llegenda revisada per Bel Olid.

Moments de la representació col·lectiva de Sant Jordi.

Es va continuar amb la lectura voluntària de textos, amanida amb la participació d’Albert Font Haro, que improvisava deliciosament a la guitarra a mida que els lectors anaven fent. Hi van participar grans i petits i van ser obsequiats amb roses acolorides.

L’acte va ser promogut a les xarxes socials i es va comptar amb la col.laboració de la Delegació de Viena, que va imprimir punts de llibre en català i txec especials per l’ocasió, explicant la tradició i amb referència al Books and roses. El Sant Jordi es va celebrar al Božská Lahvice, la vinoteca/bistro/llibreria de la Ciutat Vella amiga del Casal Catalanotxec.

Recordeu que el local té una biblioteca caixa de llibres en català a la vostra disposició, una rica selecció de llibres i revistes literàries txeques, vins, i alguna cosa per fer un mos. És també el lloc de les trobades de l’últim divendres de cada mes. L’entrega de premis del concurs de rodolins es farà durant la propera trobada mensual, però aquesta s’aplaça una setmana, fins al 6 de maig.

Dia Internacional de la Catalunya exterior

Avui és el dia de la Catalunya exterior, de la qual a Txèquia som una petita part. En aquesta relació els de Txèquia som en la posició 136 de 147, per tant dels últims inscrits. Podria haver-hi fins a 500 residents, un 0,1% del mig milió que s’estima que hi ha (és una xifra difícil de calcular). Aprofitant el dia el govern reordena i concentra en aquest portal les iniciatives que ja ofereix a la comunitat exterior. L’objectiu declarat és desenvolupar polítiques públiques, canals de participació, el vincle amb la cultura i la realitat catalanes i la promoció internacional. Pot semblar poca cosa, però alguna cosa hi ha, per exemple cobertura sanitària per a les estades temporals o ajudes al retorn, entre altres. També es reordena el que ja existeix, per exemple recursos per a la gestió d’entitats, on hi ha contingut de tercers.

Confitura de ceba a Újezd

Als mercats internacionals està etiquetat en anglès (ibsabierzo.com)

Unes cullerades de confitura de ceba és el truc que els vostres sofregits i les vostres truites de patates estaven esperant. A Praga es pot trobar com a mínim a Újezd (240 g CZK 70), en un lloc que que podríem definir com la večerka gourmet: Bacona Market. Ho elabora Ibsa, un fabricant del Bierzo, que és una regió que pot sonar tan remota com Nàrnia, però existeix, és a la Castella-Lleó profunda, al límit amb Galícia. Els ingredients de la confitura de ceba els podria entendre la iaia: ceba 82 per cent, sucre 15 i oli tres, sumen el 100 per cent. A més de ceba hi ha tomàquet, albergínia, carbassa i carbassó. És només una petita tria del catàleg d’Ibsa, un fabricant que sembla molt seriós.

Bacona Market està al costat d’una večerka de les de tota la vida, en el passadís d’entrada d’una casa. La selecció de fruita i verdura és excel·lent. El personal és servicial i seriós, com sol passar, són vietnamites, treballen sempre, a penes parlen txec. Però Bacona Market està portat probablement pels fills, que han nascut a Txèquia, i parlen un txec impecable.

Bacona Market té una cartera de productes amplíssima. Hi ha rebosteria industrial francesa i pasta italiana. Hi ha pesto, tahini, kimchi, tofu, curry. Sopes instantànies asiàtiques. Hi ha gelats vietnamites, begudes posh, no alcohòliques i alcohòliques. Hi ha coses estranyes, com les famoses galetes de gingebre Lotus en forma de pasta untable, mochi japonès en tots els gustos, també en versió de gelat. No hi ha cap criteri clar més enllà d’acumular i crear una gran varietat de totes les fantasies de les indústries alimentàries de mig món. El model de negoci no pot estar més lluny de la botiga de coses ecològiques, sanes i de proximitat.

És un «tot s’hi val»: si els productes d’Ibsa són naturals i comprensibles i tenen una història de proximitat, en canvi el Kit Kat és un ultraprocessat de multinacional i és reconeixible, però el tenen en paquets familars retolats en japonès, amb colors i gustos desconeguts a Europa. Hi ha coses que tenen Pokemons a l’envoltori i són sopes instantànies (o no!). El criteri sembla ser tenir de tot, i anar ajustant segons les vendes. La concentració i la varietat, en un espai tan petit, són increïbles.

Sant Jordi arriba el 25 amb recital voluntari, música en directe improvisada, taller i concurs de rodolins

Celebrarem la Diada el 25 d’Abril al Božská Lahvice: els menuts a partir de les 17h, i els adults a partir de les 18h.

El drac tambe hi serà! Vine a punxar-lo!

La proposta del Casal pel Sant Jordi d’enguany arriba amb propostes per tots els públics. El programa engegarà a les 17h absorbint la sessió de Casalet dels dilluns i organitzant un taller de punts de llibre i una representació de la llegenda.

A les 18h els adults són cridats a ser voluntaris amb un llibre en mà. Els que s’atreveixin a venir preparats amb alguna cosa per recitar, seran obsequiats amb una rosa i un punt de llibre editat per la Delegació del Govern a Viena, especialment per a l’ocasió, en txec i català.

La lectura serà amenitzada amb música en directe amb l’Albert Font Haro, que improvisarà a la guitarra acompanyant als atrevits que recitin.

L’altra novetat d’enguany és la convocatòria d’un concurs de rodolins a través del Facebook. En trobareu les bases a la descripció de l’esdeveniment. Els premis son llaminers!

El programa de l’acte és el següent:

A partir de les 17h – Taller de punts de llibre (INFANTIL)

17:30h – Lectura teatralitzada de la llegenda de Sant Jordi (INFANTIL)

A partir de les 18h – Recital voluntari de textos en català i txec, amb música improvitzada en directe a càrrec de l’Albert Font Haro i la seva guitarra (ADULTS)

19h– Entrega de premis concurs de Rodolins (ADULTS)

L’entrada és lliure, l’acte és obert al públic i la llibreria també promocionarà la sessió a les seves xarxes. El Božská Lahvice romandrà obert per si voleu comprar llibres i fer un mos entre vers i vers.

Café Neustadt

Cafès i bistros originals de Praga (17)

Neustadt, ciutat nova en alemany, és precisament dins de l’ajuntament històric de la Ciutat Nova, una de les viles de la Praga medieval, avui un districte de la ciutat. Queda la closca externa de l’edifici i bastant de l’estructura, modernitzada als anys seixanta i setanta amb parets d’acer i de vidre, el conjunt es dedica a usos administratius de la ciutat, però a la planta baixa hi ha aquest cafè i bistro. Podeu seguir el detall del menú a Facebook (la web està en construcció), és cuina cuqui i assequible, instagramable, no hi falta el tofu i les llavors germinades, però també alternatives amb (una mica de) carn d’inspiració mexicana. El públic és jove, per al visitant l’interès està en la localització cèntrica.

Dinar de març: el Mediterrani exòtic

Els dinars del club*samfaina (6)

Els del club*samfaina, un braç gastronòmic del Casal catalanotxec, continuen decidits a formar una bona tradició. Reunir-se en una casa particular, cuinar seriosament i no portar res, solament una contribució a les despeses, i quedar alliberat de retornar res és l’essència del crowdcooking, una idea de futur (podeu veure aquí de què va la cosa). La |REVISTA|KAMPA| és l’orgullós mediální partner de la idea. Publiquem íntegrament la nota de premsa que els samfaines ens envien després de cada dinar. Aquí el de març.

Estem molt autosatisfets i això no pot ser bo, però ens encanta cuinar seriosament i fer dinars ben organitzats en l’ambient lliure de la casa particular. Es pot viure sense cuinar? Sí, però malament.

La trobada de març va tenir un accent de Mediterrani exòtic.
_Sofregit de tomàquet, albergínia rostida, brou de verdura, daus d’albergínia fregida i cuscús magreb, que és el més gruixut de tots, com perletes
_Olla de sofregit de tomàquet, canyella en rama, anís estrellat, brou de verdura, carbassa hokaido, batata, pastanaga, bulb de fonoll, cigrons
_Amanida de ruca, remolatxa, pebrot rostit, olives negres kalamata, etc.
_Pollastre rostit amb llimona, mandarina, bulb de fonoll, anís estrellat
_Les postres, italianes: sorbet de llimona gelat i un panforte de siena margherita, cedit per un excatalà de Praga traslladat a Siena, una fantasia de cítrics confitats i ametlles
_vins (blanc centreuropeu, rioja), cafè

La tertúlia va estar dominada per la guerra a Ucraïna i les conseqüències. Vam comentar el vídeo del debat moderat per Carlos Brunat, publicat a la Revista Kampa. Vam estar d’acord que l’odi de tants txecs al rus és comprensible, però és un problema per a l’aproximació racional al problema. A l’hora de les postres vam constatar que no havíem parlat del nostre desgraciat país (i no ho vam trobar a faltar). Al final ens en vam anar a passejar, per aprofitar aquests dies de bon temps.

Botigues de queviures turques?

Com sabeu seguim les possibilitats que la ciutat dona de conèixer els ingredients de les gastronomies del món, que anem buscant i compartim amb vosaltres a la guia. Sabem que Praga ofereix moltes opcions als tastaolletes, i una de les que hem detectat últimament són els turcs. El kebab és la primera experiència de molts amb aquesta gastronomia. És una experiència d’allò que s’entén per street food que molts coneixen fora de l’horari infantil i en circumstàncies poc dignes de menció. Però (això és una especulació) l’existència d’emprenedors que obren llocs de kebab potser havia d’acabar fent arribar a Praga els productes de la indústria alimentària turca. Anatolia Food Market segurament és el colmado turc més visible, és al centre i té e-botiga. Hi ha tots els ingredients orientals habituals, el tahini, les espècies, etc. Hi ha carnisseria, no cal dir que sense porc. El límit que separa el que és processat del que és genuí ho deixarem al vostre criteri, però els turcs són forts sobretot en formatges frescos de cabra i formatge, en purè d’albergínia rostida, en ajvar i en pasta de tomàquet. A més d’Anatolia Food Market, a Žižkov hi ha una cosa més modesta que es diu Istanbul Market, al carrer Koněvova.

La hisenda espanyola reclama impostos a residents catalans a l’exterior

Una resident catalana a Txèquia denuncia un cas d’injustícia fiscal

La persona nascuda a Catalunya, que viu i treballa en qualsevol país de la Unió Europea, i hi paga els impostos, no ha de pagar ni cinc en concepte de renda del treball a la hisenda espanyola. És resident fiscal a Espanya qui està com a mínim 183 dies al territori de l’Estat dins de l’any natural. Pagarà impostos a Catalunya el no resident que per exemple hi tingui un patrimoni que generi obligacions, o hi rebi una herència. Però per la feina no.

La residència fiscal a Txèquia es demostra amb un document que es diu “daňový domicil” (“domicili fiscal”), que emeten les autoritats fiscals txeques. Hauria de ser suficient davant de qualsevol reclamació de la hisenda espanyola d’impostos pel rendiment de la feina.

És suficient sempre? Pot ser-ho. Tenim el cas concret d’una professional resident a Praga que es va veure en aquesta situació el 2015. Va presentar el “daňový domicil” a la hisenda espanyola i la van deixar tranquil·la.

Deus tant, tu primer paga i després ja veurem
Ara bé, el 2017 la mateixa hisenda espanyola diu que el “daňový domicil” no és suficient. Li han exigit 6000 euros, i li permeten reclamar, i ha de demostrar residència a Txèquia amb pagaments de lloguers i consums de 2017. Però el pagament està fet i ara toca esperar que el diner torni després de dos o tres anys de via judicial.

Per tant pot passar, la hisenda espanyola pot menystenir el “domicili fiscal” de les autoritats txeques, i pot exigir a la víctima que demostri que viu en un país de la Unió Europea. Si us passés, prepareu-vos a demostrar el rastre de pagaments de lloguers i consums i qualsevol cosa que demostra que viviu a un lloc.

Si treballeu a la Unió Europea no heu de pagar a Espanya impostos pel rendiment del treball. Si rebeu aquesta atenció indesitjada no us deixeu intimidar per l’actitud confiscatòria, pel menysteniment sistemàtic i impune del ciutadà que és tan propi de la cultura funcionarial espanyola. Armeu-vos de paciència: el dret europeu és al vostre favor.
___
Actualització: ens arriba un segon cas d’assetjament fiscal de la hisenda espanyola a una altra resident a Txèquia, que mantenim en l’anonimat per raons òbvies. A ella li demanaven 7000 euros, ho va solucionar de nou amb “domicili fiscal” i amb un document emès per l’organització on treballa, i amb moltes visites a la hisenda local quan estava en territori espanyol, i havent de pagar un gestor.