L’idioma txec intimida l’estudiant que hi arriba des del català o qualsevol llengua romànica. Ara bé, hi ha un munt de paraules del txec que entén qualsevol. Per exemple:
Afrika
adopce
akce
akreditace
autobus
centrum
Evropa
funkce
geografie
hotel
historie
konzervatoř
koncert
konjugace
konverzace
metro
muzeum
Els subscriptors ja han rebut la newsletter de novembre, si la vols rebre al correu t’hi has de subscriure.
|REVISTA|KAMPA| NEWSLETTER NOVEMBRE
Hola a tothom!
L’octubre hem vist Txèquia passar de ser un dels millor països en la gestió de la pandèmia a un dels pitjors.
La Revista no podia no recollir-ho.
El Casal ha posat en marxa El Casalet per als més petits, no cal dir que en línia.
mésEl professor Vicent Beltran Calvo, dels Estudis de Filologia de la Universitat d’Alacant, ha preparat una comparació del català i el txec que et pot ser útil si estàs en un moment molt particular en la relació amb l’idioma: portes temps al país, saps que t’hi quedaràs, i t’agradaria fer un salt qualitatiu. L’anirem presentant en forma de deu articles o posts curts. Esperem que serveixi com una introducció al txec.
Per començar situarem els dos idiomes (català, txec) en el context europeu i mirarem què els uneix i què els separa.
El català és una llengua romànica, el txec és una llengua eslava. El tercer gran grup és el de les llengües germàniques.
Tot ve de l’indoeuropeu, una llengua reconstruïda o si ho preferiu inventada pels lingüistes com un hipotètic antecedent ancestral de totes les altres, per una mena d’enginyeria lingüística inversa.
Per exemple “heart” (anglès), “cor”, i “srdce” (txec) aparentment no tenen res a veure, però venen de l’indoeuropeu “kerd”. Els lingüistes escriuen lleis que expliquen com la “k” de l’indoeuropeu passa a ser una “h” en llengües germàniques (heart, Herz, hart, hjart, hjerte, hjärta), una “c” amb so de “k” en llengües romàniques (cor, coeur, cuore, corazón, coraçao) i una “s” a les llengües eslaves, com en txec “srdce”.
El mateix exercici es pot fer amb “hundred”, “cent”, “sto” i l’indoeuropeu “kmtom”. Això us serveix per aprendre txec? No, però és interesantíssim i us situa el txec en el sistema de les llengües europees, que és del que es tracta per començar.
____
Vicent Beltran Calvo és professor dels Estudis de Filologia de la Universitat d’Alacant. Aquestes notes es basen en la seva comparació del català i el txec presentada a la Universitat Masaryk de Brno el 23 d’octubre de 2020.
La web d’Exteriors del govern actualitza avui la situació de la mobilitat de forma pràctica, endreçant i actualitzant la informació segons el criteri cap a/des de Catalunya.
Ara mateix de Catalunya a Txèquia, o sigui a la vostra tornada: test PCR o quarantena de catorze dies. Si us voleu fet el test haurà de ser a Txèquia, millor reservant des de Catalunya o fins i tot abans del viatge, en aquesta llista de llocs del Ministeri de Sanitat txec. El preu està entre 1000-2000 CZK.
L’experiència que hem recollit amb els testos d’aeroport no és bona, pel temps d’espera. Podeu fer servei a la comunitat si compartiu experiències concretes de mobilitat, a través de la Revista o les xarxes del Casal Catalanotxec.
De Txèquia a Catalunya no hi ha restriccions de quarantena, però sí que n’hi ha si us venen a buscar a l’aeroport.
En una sèrie de tres articles veurem els antecedents històrics de les economies txeca i catalana, factors de l’estructura econòmica i social actual i algunes perspectives de futur.
Txèquia va tenir el 2019 un PIB per càpita superior al d’Espanya calculat en paritat de poder de compra, tal com va recollir la Revista Kampa. Ara bé, més enllà del simbolisme d’una dada estadística aïllada, és més revelador mirar factors estructurals i comparar dues economies d’un volum similar, com són Txèquia i Catalunya.
Pioners industrials
Les dues economies van ser pioneres en la primera revolució industrial, van tenir una evolució demogràfica molt diferent i van passar un llarg període fosc al segle XX, fins a tornar a l’Europa on pertanyien. Ara s’enfronten al món de després de la Covid des de posicions diferents en el social, l’econòmic, la connectivitat territorial, els intercanvis la captació de talent, entre altres.
Històricament Txèquia es va avançar a Catalunya des de la primera revolució industrial. Podem dir que la mecanització txeca va arribar el 1797 amb Johann Josef Leitenberger. A Barcelona en canvi la primera fàbrica és del 1832, la dels germans Bonaplata. El primer trajecte en tren Břeclav-Brno és de 1838, mentre que Barcelona-Mataró és de 1848.
mésEns fan arribar aquests escenaris de desenvolupament de l’epidèmia a Txèquia, en una web de la Universitat de Washington (hi ha tots els Estats). Es preveuen 16 mil morts el febrer del 2021 d’acord amb la situació actual. En els pitjors dels casos 34 mil, en el millor 8 mil. Aquestes tres xifres (8, 16, 34 mil) són al mig d’una forquilla: 5-15 mil, 11-28 mil i 23-46 mil.
Des d’aquest dimecres tenim toc de queda a Txèquia de les 21h a les 5h. Us adjuntem la roda de premsa corresponent del govern txec amb noves mesures i restriccions en relació amb la crisi sanitària. (Estan circulant per les xarxes traduccions a l’espanyol de les rodes de premsa del govern, que anirem publicant pel valor informatiu que puguin tenir.)
Avui dilluns 26 d’octubre ha continuat el Casalet virtual. Si la mala notícia és que hem de continuar virtuals, la bona és que la quitxalla va perdent la vergonya i van participant tots de forma activa.
La Clara i la Joana els proposen activitats relacionades amb la tardor: es llegeix i es presenta un conte de bolets enfadats, es canta en karaoke la cançó de la castanyera, ens mirem un clip del MIC cantant-la i ballant-la, es dibuixen objectes de tardor, es juguen jocs relacionats amb les tradicions d’aquesta època de l’any.
Per exemple, es fan preguntes sobre temes d’actualitat com ara els panellets i els moniatos, les castanyes i els caquis:
A qui li agraden? Qui els ha tastat? En fareu a casa?
El debat s’obre i omple la tarda, ja en la fosca de finals d’octubre.
La setmana que ve més, a l’espera de les resolucions pandèmiques pertinents.
Per seguir practicant en línia, la Joana i la Clara comparteixen els materials fets servir avui:
mésCinema txec dels anys seixanta (9)
La col·lectivització del camp després del cop d’Estat comunista de 1948 és un dels capítols més foscos de la història txeca. El robatori de la propietat dels txecs de nació alemanya, la seva expulsió el 1945, va preparar el terreny per a fer el mateix a tota la població rural només tres anys després. Va demostrar que el govern podria prendre el patrimoni als ciutadans, un per un.
La pel·lícula Všichni dobří rodáci (La bona gent del meu poble, Viquipèdia) és de 1968 i és el clàssic del cinema txec que tracta aquesta temàtica. Va estar nominada a Cannes el 1969 i li va portar al seu director, Vojtěch Jasný, el premi al millor director. Ara bé, a la Txecoslovàquia del seu temps va estar prohibida immediatament després, als anys setanta.
mésAtenció: us oferim pel valor informatiu que pugui tenir una versió en espanyol que corre per les xarxes, no hem comprovat que sigui oficial. No cal dir que si llegiu en txec la teniu a la web del govern.
Resolución
Gobierno de la República Checa
21 de octubre de 2020 núm. 1078
sobre la adopción de las medidas de crisis
més