Els catalans de Praga, integrants del Casal Catalanotxec, ens hem reunit avui dissabte 5 de Març per fer la Calçotada de cada any. El Casal enguany ha volgut fer arribar la tradició a altres persones a la comunitat txeca, i ha introduït la idea de la calçotada “s přítelem”, o sigui amb un amic. I així ha estat: avui també s’han embrutat els dits amb calçots rostits gent de Txèquia, Euskadi, Galícia, Alemanya, Itàlia i Kenya, i han après com es mengen el calçots, d’on provenen i com es cuinen amb encert.
A primera hora un amic basc preguntava com es diu “calçot” en castellano, i li hem hagut de dir noi, hauràs de dir “calsot”, res de “cebolleta”, per l’amor de Déu. Eh que “pizza” i “taco” tampoc es tradueixen?
El lloc és el càmping de Žižkov. Agrada perquè té atraccions per als nens petits, és un perímetre tancat i segur i té un bar perquè cadascú es pagui el que vol beure, cosa que facilita dràsticament l’organització de l’acte al Casal. El càmping proporciona el lloc del foc i el carbó per un preu mòdic, i té sobretot l’incentiu de la caixa del bar.
Dit això, al principi sempre domina la sensació que costa arrencar el foc. Per sort el Pep de les Guilleries ha arribat a temps. Sota la mirada responsable i rigorosa del Dídac Jabaloy, el seny administrador, el Pep ha demostrat amb fets que la gent de ciutat som uns inútils, i s’ha ocupat del foc i de rostir els calçots i ho ha salvat, les coses com siguin. La salsa triomfant de la Marga Omedes ha acabat d’arrodonir la proposta. La Natàlia Soler no ha pogut venir per Covid (encara) i ha treballat des de casa, comprant ingredients per a carnívors i vegetarians per un servei d’internet.
més
